La jornada sobre sensellarisme organitzada per la Fundació Pro Penedès i l’Associació Pro Vegueria Penedès ha posat de manifest que el fenomen del sensellarisme s’ha incrementat de manera significativa en els darrers deu anys, amb la crisi de l’habitatge com un dels factors determinants.
Així ho ha explicat l’investigador de l’Institut Metròpoli, Albert Sales, durant la ponència marc, on ha assenyalat que les mateixes dinàmiques que han expulsat població de les grans ciutats cap a barris perifèrics també han contribuït a l’augment del sensellarisme. Aquest fenomen no només es tradueix en persones que viuen al carrer, sinó també en un increment d’habitatges ocupats, situacions d’infrahabitatge i exclusió residencial invisible, ampliant la complexitat del problema.
Així ho confirmen les dades treballades en el marc de la jornada, recollides a partir d’un cens elaborat per la Fundació Pro-Penedès amb Creu Roja, sobre el sensellarisme a Vilafranca del Penedès. Actualment, es calcula que hi ha una vintena de persones sense llar al municipi. El fenomen combina situacions recents amb altres de cronificades: gairebé 6 de cada 10 persones fa menys de dos anys que viuen al carrer, mentre que una part menor acumula trajectòries en alguns casos de més de cinc o fins i tot deu anys.
La manca d’habitatge és la principal necessitat, seguida de dificultats per cobrir necessitats bàsiques. També preocupa l’estat de salut, sovint deteriorat, i el fet que prop de la meitat de les persones no accedeixi a cap recurs d’atenció, tot i que la majoria manifesta voluntat de canvi.
Un fenomen cada vegada més ampli i divers
Per la seva banda, la directora general de Serveis Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, Anna Vila, ha explicat que el marc d’actuació actual està prorrogat fins al 2027 i que es preveu ampliar els recursos destinats a la lluita contra el sensellarisme. Vila ha destacat també que es tracta d’un fenomen cada vegada més ampli, que afecta no només persones sense ingressos, sinó també persones amb feina però amb ingressos insuficients per fer front a despeses bàsiques com el lloguer.
En la mateixa línia, s’ha subratllat que l’augment de la població a Catalunya obliga a adaptar els recursos existents, ja que el perfil de les persones sense llar s’ha diversificat. Actualment, hi ha una presència creixent de dones, famílies, joves, persones amb problemes de salut mental o addiccions, així com persones en situació administrativa irregular.
Una llei en tràmit que podria aprovar-se aquest any
La jornada també ha abordat la proposició de llei per fer front al sensellarisme que actualment es troba en tràmit al Parlament de Catalunya. Aquesta iniciativa, té com a objectiu garantir el dret a un espai residencial digne per a totes les persones sense llar i obligar les administracions a donar resposta a les situacions més greus.
Durant la taula de parlamentaris, els i les representants polítics van coincidir a destacar que es tracta d’una llei que s’està treballant amb més de 500 esmenes, però no van descartar que es podria facilitar l’aprovació al llarg d’aquest any 2026. En aquest sentit, es va posar en valor que el text incorpora mesures estructurals, més recursos i reconeix el sensellarisme com una qüestió de drets socials, més enllà de l’emergència puntual.
Necessitat d’una resposta estructural i coordinada
En aquest context, els i les professionals socials i del tercer sector han coincidit que les polítiques públiques han de garantir un accés a l’habitatge estable per a les persones afectades, alhora que han d’impulsar mesures de prevenció i transformació estructural per evitar noves situacions d’exclusió, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables. Tanmateix s’ha posat de manifest que els ajuntaments no disposen de recursos suficients per tal de fer front a aquest fenomen complex i multifactorial i han coincidit en la necessitat d’una resposta coordinada i transversal, que impliqui tots els agents i contribueixi també a sensibilitzar la ciutadania sobre una realitat amb múltiples causes i impacte social.
La proposta: un equipament de vegueria
En aquest sentit, l’alcalde de Vilafranca del Penedès i president de la Fundació Pro Penedès, FranCisco Romero, ha proposat la creació d’un equipament de Vegueria, un espai mancomunat amb finançament compartit per les administracions per donar resposta en el servei d’atenció a aquestes persones. Romero ha defensat la necessitat de disposar d’espais on les persones que han arribat a situacions límit puguin recuperar estabilitat i iniciar processos de recuperació amb el suport adequat, i ha remarcat que “els ajuntaments, de manera individual, no poden fer front a aquesta realitat” tot defensant la necessitat de coordinació entre administracions i entitats socials.
La jornada, celebrada a l’Espai Neàpolis, ha reunit representants institucionals, polítics, investigadors, tècnics municipals i entitats del tercer sector com Fundació Arrels, Fundació Sant Antoni Abad, Creu Roja, Sant Joan de Deu i Càritas Diocesana, i ha servit per posar en comú diagnosi i experiències, així com per reforçar la necessitat de treballar en xarxa per abordar el sensellarisme des d’una perspectiva integral i estructural al territori del Penedès.
Conclusions
En aquest sentit l’associació Pro Vegueria Penedès ha recollit aquests aspectes en les conclusions de la Jornada:
1- El sensellarisme ha crescut de manera significativa, especialment com a conseqüència de les dificultats en l’accés a l’habitatge, agreujades per la manca d’habitatge públic i per les dificultats econòmiques d’una part important de la població, prop d’un 15%, per fer front al pagament del lloguer.
2- Les mesures per pal·liar-lo han de ser compartides per la Generalitat i les administracions locals. D’aquí la importància que s’aprovi la Llei en tràmit.
3- Cal una cooperació entre el conjunt del Penedès; s’han de superar els límits municipals i tenir objectius comuns. Un dels objectius hauria de ser un PROJECTE PENEDÈS, en el que no tant sols es coordinessin les administracions, sinó que s’avancés en instal·lacions i objectius compartits.
4- Cal tenir present que es tracta d’un fenomen amb previsió de creixement, vinculat a l’augment de les desigualtats i a l’evolució de les capes de pobresa, en un context que pot derivar en una crisi de major abast. Per això, és imprescindible dotar-se d’eines i capacitat de resposta anticipada.
5- Cal involucrar el sector de l’Habitatge, tant públic com privat, en la solució del problema. Les entitats convocants es s’han compromès a què l’Habitatge sigui un tema central en el Pla Estratègic del Penedès que es proposen impulsar.
